Unitat didàctica 7: El cartell de cinema
Una patata es trobà a un plàtan i després de les salutacions oportunes començaren a dialogar de la següent manera.
Patata: Es poden fer cartells de cinema sense utilitzar la foto?
Plàtan: Sí, no t’ho creus?
Patata: Home… segur que no fa falta utilitzar la fotografia?
Plàtan: Que nooooo, no és estrictament necessari. És un repte aconseguir-ho i es poden obtenir resultats molt interessants.
Aquests treballs són d’aquests alumnes (segons ordre d’aparició):
José Luís Álvarez, Blanca Simó, Eva Domingo, Gisela Martí, Isaac Saiz, Josep Cantí, Jordina Folch, Nerea Guiu, Pablo Dorado, Raul Caamaño, Txell Güell i Xavier Morron
Leo Flores
El dimarts 17 de febrer a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona vam tenir el plaer d’assistir a la conferència de l’il·lustrador Leonardo Flores (Leo pels amics).
Una conferència molt interessant en la que mitjançant tres línies conceptuals ens va mostrar quin ha sigut el seu recorregut professional. Una hora que va servir per veure des de la treballs editorials fins a treballs de caire experimental passant per la seva experiència com a artista conceptual a la película El Orfanato de Juan Antonio Bayona.
El Leo va parlar sobre la creativitat com un procés misteriós innat a l’èsser humà i va intentar donar claus per fomentar-la a través de la exploració i de la experimentació en el dibuix i la escriptura.
Us recomano que visiteu el seu blog per descobrir tot el seu món conceptual i artístic.
Unitat didàctica 6: exercicis compositius
Aquest era un exercici introductori al món del cartell on s’havien d’explorar factors compositius com l’equilibri simètric i asimètric, tensió i ritme utilitzant la textura fotogràfica i la tipografia (gestual o no)
El text a incloure és:
> Tot és disseny, tot! – Paul Rand
> Pensa més, dissenya menys – Ellen Lupton
> El disseny ha de seduir, educar i, potser el més important, provocar una resposta emocional – April Greiman
> El disseny és un llenguatge i el principal és com utilitzes aquest llenguatge – Tibor Kalman
Els resultats han sigut molt variats i aquí en teniu una sèrie d’exemples:
Els treballs han sigut realitzats pels alumnes Ana Salas, Blanca Simó, Eva Castro Domingo, Immaculada Fonts, Jose Luis Álvarez, Francesc Mestre & Óscar Díez (per ordre d’aparició)
Disculpeu la qualitat de les fotos, de seguida que pugui pujaré més treballs amb la qualitat millorada
El logotip personal tipogràfic (2)
Aquests són alguns dels treballs que els alumnes han presentats a la Unitat didàctica 3, la meva enhorabona a tots. Una molt bona aproximació a la tipografia.
Treball del Jose Luís Álvarez Prieto:
Treball de l’Aïda Casares:
Treball de l’Alba Bonillo:
Treball de la Bel Cortès:
Treball de la Blanca Simó:
Treball de la Immaculada Font:
Treball de l’Isaac Saiz:
Treball de la Jordina Folch:
Treball del Josep Cantí:
Treball de la Núria Núñez:
Treball de la Sara Ismael:
Treball de la Meritxell Martínez:
Treball del Vicente Pons:
Treball del Xavier Morron:
El logotip personal tipogràfic
Abans de començar amb un projecte complex de marca identificativa és fa necessari una aproximació respectuosa per part dels alumnes a la tipografia.
Aproximacó respectuosa?
Entenc que les lletres tenen característiques formals que no es poden entendre tenint el control total i absolut que ens dóna l’ordinador.
Entenc que les lletres s’han de poder “tocar”, “modificar”, però sense caure en banalitats absurdes que l’únic que pretenen és demostrar què sap fer la màquina.
El camp d’acció sobre una lletra no és res més que aquell en el que elles mateixes “funcionen”, els BLANCS. Els blancs entre lletres (kerning), els blancs entre paraules (tracking) i els blancs entre les linies base (interlineat).
El que els alumnes també poden i han de fer és trobar la resistència de la lletra des del punt de vista de la llegibilitat i la percepció, eliminant o canviant de posició parts de la seva anatomia i/o girant-les uns graus determinats.
Aquest és un exercici per fer amb les pròpies mans retallant lletres ja impreses de diaris i de revistes.
Es tracta de contextualitzar aquestes lletres en un nou escenari, la marca personal tipogràfica.
Les normes són clares i senzilles:
> la marca ha de tenir dues parts jerarquicament diferenciades
> es pot manipular cada lletra sense trencar la seva llegibilitat
> s’ha de jugar i experimentar amb l’espai entre lletres, entre paraules i entre linies.
Aquí van unes poques imatges dels alumnes enfeinats:
El missatge visual
Aquest any a l’EADT, a Projectes 1 de Gràfica Publicitària, el primer problema de comunicació plantejat és el de formular un missatge visual per identificar uns espais mot concrets a l’Escola: els lavabos públics.
Els alumnes han de trobar un sistema gràfic que tingui sentit dintre de l’àmbit d’una Escola d’Art i Disseny, que sigui únic i evidentment funcional.
Aquest són uns exemples de les propostes presentades pels alumnes.
Disculpeu per les fotos, és lo que té fer-les amb un telèfonsenseflashiacorrecuita. En uns pocs dies afegire més fotos i millors.
Un tercer premi i més encara…
“Los 19 seleccionados que estarán en la exposición que se inagura el próximo lunes día 7 junto con las tres ganadoras son:
* Raquel García Avelino de la Escuela de Arte de Algeciras.
* Namibia Coronado Alcántara de la Escola D’Art Disseny de Tarragona.
* Jesús Torralba Iruel de la Escuela de Arte de Huesca.
* Tamara Gonzales Ruiz de la Escuela de Arte de Algeciras.
* Covadonga Busto Collado de la Escuela de Arte de Oviedo.
* Aida Velasco Gil de la Escuela de Arte de Oviedo.
* Victoriano Meneses Sores de la Escuela de Arte de Algeciras.
* Alfonso Zapico Díaz de la Escuela Superior de Arte del P. de Asturias
* Chema Castaño Pérez de la Escuela Superior de Arte del P. de Asturias
* Antonio Mourin Álvarez de la Escola Superior de Diseno Ramón Falcón.
* Fátima Valle Fraga de la Escuela Superior de Arte del P. de Asturias
* Montse Ferrer Delgado de la Escola Superior de Diseno Ramón Falcón.
* Ana Rosa Ceballos Valera de la Escuela Superior de Arte del P. de Asturias
* Noelia Rodriguez Rivera de la Escola Superior de Diseno Ramón Falcón.
* Verónica Galiano Alba de la Escuela de Arte de Cádiz.
* Jose Miguel Fernandez Picazo de la Escuela de Arte de Algeciras.
* Carmen Boza Tomillero de la Escuela de Arte de Algeciras.
* Inmaculada López Hortes de la Escola Superior de Diseno Ramón Falcón.
* Lucía Barrios Sánchez de la Escola Superior de Diseno Ramón Falcón.
El jurado decidió hoy en Oviedo otorgar el primer premio a la propuesta presentada por Cristina Gutiérrez Gutiérrez, alumna de la Escuela de Diseño de Algeciras. El cartel recoge el dibujo de una lata que encierra en su interior la cara de un gato, en alusión a las múltiples vidas que se dice que ambos pueden tener. El jurado destacó la “originalidad, claridad y simpatía” de la propuesta. Su creadora será galardonada con un premio de 3.000 euros y un diploma. La segunda clasificada es una alumna de la Escuela de Arte de Oviedo, Andrea Guerra Arjona, y la tercera, Marina Sans Farrés, que mandó su cartel desde la Escola d*Art i Disseny de Tarragona. Ambas recibirán un premio en metálico de 2.000 y 1.000 euros respectivamente, según informó el Principado a través de una nota de prensa. Junto a los tres proyectos ganadores, el jurado decidió la selección de otras 19 obras que formarán parte de una exposición itinerante que se inaugurará el próximo lunes día 7 de abril en la Escuela de Arte de Oviedo y coincidiendo con la apertura de la undécima edición de las Jornadas de Diseño Motiva. En esa misma fecha, también se hará entrega de los galardones. Todos los carteles presentados al certamen giran en torno a la temática propuesta por Cogersa sobre el reciclaje de los envases de acero y aluminio. El concurso fue convocado el pasado 31 de enero y el plazo de presentación de candidaturas finalizó el 31 de marzo. El jurado estuvo presidido por la responsable de Educación Ambiental de COGERSA, Elena Fernández, e integrado también por los diseñadores asturianos Antonio Acebal, Marcos Recuero y Carmen Santamarina. I com no podia ser d’altra manera vam celebrar la fi del segon trimestre amb una mini festeta. Ja tenim els resultats de l’exercici de cartell. Més endavant penjaré les directrius del projecte, de moment aquí van alguns exemples del que els alumnes van aconseguir. L’enunciat del pojecte era aquest: I el procediment proposat a seguir era aquest: L’alumne ha de presentar en tres DinA3: Es tindran en comte els següents apartats a l’avaluació: Aquest treball pertany a l’Àngels Vergès: Aquest treball pertany al Jérome Rens: Aquest treball pertany a la Montse Martínez: Aquest treball pertany al Xavi Oliach: El dia 31 de gener el senyor Angel de Franganillo donarà una conferència a l’escola per parlar del seu treball creatiu com a Antiheroe Aquest és un exercici de Tècniques d’Expressió Gràfica: La síntesi de la imatge. El procediment és el següent: Aquests són alguns dels resultats dels alumnes del curs 2007-2008: I no és la de fi de curs, és la de fi de trimestre. I és que així hauria de ser sempre. Bon ambient i bona feina, això és el que es respira amb aquesta promoció d’alumnes. Unes fotos de la petita festa abans del Nadal. Arrivem a mitjans de desembre i he de dir que això ha anat molt ràpid. En un tres i no res el primer trimestre s’ha esfumat. I no és per fer la pilota però he de dir que la experiència ha sigut molt agradable. El treball de classe ha sigut profitós i les expectatives que ens vam marcar s’estan assolint. Aquest és l’últim projecte del trimestre, com que una imatge parla més que mil paraules… el senyor Ludovic Agudo ens mostra una mica el seu treball Tot i així, hi haurà properament una explicació més detallada del projecte Una tècnica molt important per a un dissenyador gràfic és la de la síntesi de la imatge. Consisteix en poder trobar la essència d’una imatge mitjançant els mínims trets possibles. En simplificar sense perdre de vista l’origen, el referent… En el següent projecte l’alumne continua caminant i explorant en el territori de la comunicació visual. L’alumne ha de crear una sèrie de quatre postals per articular un discurs personal al voltant d’una paraula prèviament escollida d’entre paraules com secta, família, religió, addicció, tortura…, aquestes són paraules carregades de connotacions socials i culturals que l’alumne ha de tenir en compte i a partir de les quals ha de poder posicionar-se conceptualment. Com a punt de partida l’alumne pot posar en dubte la essència mateixa del significat de la paraula o pot reafirmar-lo, en tot cas ha de prendre partit Aquest és un exemple pràctic de l’alumne Sol Borda: I aquest és un exemple de l’alumne Xavi Vall:
L’exercici de l’autoretrat es pot ampliar de manera que no només l’alumne es familiaritzi amb el concepte de comunicació visual si no que també es pot familiaritzar amb el concepte de sistema. Aquest treball pertany a l’alumne Àngels Vergés Un manera d’apropar-se a un problema amb una solució desconeguda és començar per allò que tenim més proper. En aquest cas l’autoretrat esdevé el camí més fàcil per tractar d’identificar aquells punts claus inicials que cal resoldre per poder entendre millor què és això de la comunicació visual. Aquest és un exercici d’introducció a la metodologia del projecte. L’alumne ha de fer un anàlisi del més essencial que creu que el caracteritza. Seguidament, ha d’experimentar amb les imatges o signes que esdevenen de les reflexions i esbossos L’alumne troba que el primer encàrrec que té en aquesta assignatura és fer un autoretrat. No es tracta de fer una representació gràfica dels trets físics del seu rostre, si no de representar aquells trets que es troben en el camp psicològic, en el camp de la personalitat. No ha de “dibuixar” només la seva cara. Ha de “dibuixar” algun tret de la seva personalitat, un problema recurrent, una obsessió… Començar de zero, això és el que fa la majoria dels alumnes que comencen el cicle formatiu de grau superior de Gràfica Publicitària a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona (Eadt) En la comunicació visual no hi ha un creuament de dades com en els altres tipus de comunicació. El que veiem és el que hi ha específicament. En canvi quan algú diu la paraula “taula”, cadascú pensarà en la seva pròpia imatge mental taula en funció de condicionants que tenen a veure amb la seva pròpia experiència empírica. Començar de zero implica l’aprenentatge del funcionament de la comunicació visual. Sabrem quins són els seus elements primaris, aprendrem estratègies per poder combinar-los i formar missatges visuals complexos.
Tenim guanyadora!
“Una estudiante de diseño de Algeciras gana el premio ‘Motiva’ al que optaban 95 candidaturas”
Europa Press, 02/04/200819:30:08
OVIEDO, 02 (EUROPA PRESS)
Tres jóvenes mujeres estudiantes de Diseño en Algeciras, Oviedo y Tarragona han resultado las ganadoras del concurso nacional de carteles ‘Las latas tienen muchas vidas’, convocado por el Consorcio para la Gestión de Residuos Sólidos de Asturias (COGERSA) en el contexto de las Jornadas Motiva 08 que organiza la Escuela de Arte de Oviedo. Al galardón optaban 95 aspirantes.
Ja arriva Setmana Santa…
El cartell
La marca identificativa (II part)
Creació d’un sistema mínim d’identitat d’un canal de televisió. L’alumne ha de trobar una imatge de marca escaient en forma de nom, logotip, imagotip i eslògan.
És tasca de l’alumne decidir quins continguts ha de tenir el canal de televisió d’entre aquests:
~culturals i d’art.
~informatius.
~musicals.
~generalistes.
Recerca i anàlisi dels canals de tv de la competència per establir quines són les virtuts i els errors de les seves marques identificatives.
Descripció (briefing) de les necessitats i objectius de la seva identitat tenint en comte:
~quin és el públic destí del canal.
~quina és la “personalitat” del canal.
~quina és la imatge que l’emissor ha de transmetre per diferenciar-se de la resta de canals de televisió.
~El briefing.
~El sistema mínim d’identitat, logotip, imagotip i text complementari o eslògan.
~La tipografia corporativa.
~Els colors corporatius en versió Pantone.
~Tamany mínim de reproducció de la marca en positiu i negatiu i versió alternativa si s’escau.
~Retícula constructora i àrea mínima de seguretat.
~La marca a una sola tinta en positiu i negatiu.
~La marca en color en positiu i negatiu.
~Composicions alternatives de la marca.
~Papereria bàsica (sobre, paper de carta, targeta)
Tot això amb un text on es justifiquin cadascuna de les decisions preses.
~l’adequació de la solució donada per l’alumne segons el seu briefing al problema donat.
~la creativitat de la proposta.
~el correcte procés de realització i desenvolupament dels punts demanats.
~la qualitat l’acabat de la presentació.
Conferència de Antiheroe.com
El mòdul i la seriació
PART 1:
Aquest exercici consisteix en la creació de diferents signes gràfics mitjançant una matriu. La formació d’aquesta matriu “generadora” de signes es farà a partir d’elements bàsics de la comunicació visual: el quadrat, el cercle i la línia.
S’han d’inscriure aquests elements bàsics entre si aprofitant els vèrtexs i les tangències per fer nexes d’unió de manera que s’obtinguin unes estructures o matrius similars a aquestes:
Les línies internes de les estructures matriu ens serviran de guia per a la creació de múltiples signes gràfics diferents.
S’han de crear dues matrius diferents.
Amb una de les matrius s’han de crear 5 signes configurats només amb línies.
I amb l’altra s’han de crear 5 signes configurats només per plans.
PART 2:
S’ha de fer un cartell DinA3 emplafonat en cartró ploma on hi hagi:
~Les dues estructures matrius.
~El títol de la unitat didàctica i el nom de l’alumne.
~Un desenvolupament en forma de textura amb els signes trobats sense superposar-los.
Cloenda
Arriva el final del primer trimestre
Crec que seria mereixedor poder fer una exposició dels treballs realitzats al llarg d’aquests mesos però per limitacions de temps no es pot fer. Malgrat això sí que podem fer de forma simbòlica el que seria el cartell anunciador.
La marca identificativa
La imatge sintètica
En aquest projecte es demana a l’alumne fer una síntesi gràfica de la seva cara mitjançant una síntesi lineal i una síntesi de plans. A la presentació han de conviure dos elements diferenciats: les imatges sintètiques i una part informativa amb el nom del projecte i de l’alumne. Així doncs, en aquest projecte intervé un altre concepte de gran importància, el de jerarquia gràfica. Mitjançant el qual l’alumne aprèn a donar més importància a uns elements que a uns altres. Aprèn a dirigir la mirada del receptor de l’obra gràfica, aprèn a controlar l’ordre de la lectura.
Els criteris d’avaluació es basen en els següents punts:
~El reconeixement del model: la síntesi ha de permetre la identificació de la vostra cara
~Reductibilitat: que la síntesi pugui ser reduïda sense perdre els aspectes formals i perceptius que la caracteritzen.
~Qualitat gràfica: l’harmonia del resultat final en els dos DinA3. La qualitat de les línies i dels plans. La jerarquia gràfica que s’estableix entre les imatges sintetitzades i l’apartat informatiu.
Sistema, sèrie i missatge visual
Aquests quatre elements gràfics que són les postals han de tenir dos nexes en comú: un conceptual i un visual.
El nexe conceptual ve donat per la relació que s’estableix entre elles mitjançant el desenvolupament del significat de la paraula.
I el nexe visual ve donat per la estratègia gràfica que serveix per articular el discurs conceptual. Parlem d’estratègia gràfica quan ens referim a com utilitzem els elements gràfics dels que disposa el dissenyador gràfic, és a dir, el color, la tipografia, la forma (en termes geomètrics) i la imatge (en termes fotogràfics)
Introducció al concepte de sistema
L’alumne crearà dos plafons dinA3, un amb la representació visual del o dels trets psicològics que el defineixen i l’altre amb un text que complementi a aquesta representació visual en el pla del significat. El resultat és una obra dual on els dos plafons dinA3 es fan referència l’un a l’altre.
En el proper exercici l’alumne treballarà molt més a fons la idea de sistema. L’alumne haurà de crear una sèrie d’elements gràfics diferenciats i relacionats entre si, tan gràficament com conceptual, de manera que el receptor sigui capaç de percebre aquesta sèrie d’elements com un tot.
Autoretratar-se
sobre la seva personalitat.
Es tracta de crear una imatge visual on es representi el més significatiu de la persona o allò que la individualitza.
Així doncs l’autoretrat no serà més que una descripció psicològica, i com es tracta de fer una representació visual podem dir que l’autoretrat esdevé traducció, s’han de convertir dades que estan en el pla de la comunicació escrita o parlada a dades que estan en el pla de la comunicació visual.
Disseny gràfic: començar de zero
Començar de zero perquè molts d’ells encara no saben que el que, de fet, aprendran durant el primer curs i concretament a l’assignatura de Projectes 1 és aprendre a parlar visualment.
Visualment? Vols dir que els ulls poden parlar?
No, en realitat, si parlem de llenguatge oral i llenguatge escrit també hem de parlar de llenguatge visual. Gràcies al qual es poden enviar missatges visuals. La particularitat d’aquests missatges és que no han de ser decodificats pel receptor, en el sentit de que no s’ha d’aprendre un codi específic per a la seva comprensió.
La comunicació visual és el camp en el que un dissenyador ha de poder moure’s com a peix en l’aigua. Ja que el que es busca quasi sempre és que la recepció d’un determinat missatge es faci completa per part del seu públic destí (target).
La millor manera de fer això és parlar mitjançant un llenguatge que sigui inmediat, fent que els missatges que s’envien es rebin amb el mínim esforç. El llenguatge visual és capaç de formar missatges visuals que tenen la característica de ser inmediats en el procés de captació per part del receptor.
...a l'atzar:
Il·lustració "analògica"
duzquian@gmail.com
daniel uzquiano 2007
